Adj. Miserable, infeliç; ple de dissort.
Ay trista de mi, mesquina!, Llull Blanq. 6 | Catius mesquins qui estam aparellats de pendre vuy la mort, Muntaner Cròn., c. 54.
Equivalent en castellà: Infeliz.
Adj. Mancat de generositat; poc amic de donar, de despendre.
Mal grat n'aja qui m'a catiuada ab est home pèssim, tan trist y mesquí, Viudes donz. 449.
Equivalent en castellà: Mezquino.
Xiquet baix, prim, de poca vida, escanyolit.
Sinònim: Mesquinet.
Lloc: Bellvís.