Paremiologia catalana comparada digital

Ser pec

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Pec

3 fonts, 1926.
Adj. Bestial, grosser d'enteniment.
Calla, pec! (Benavarre). Estau fets uns pecs (Benavarre) | No li faces cas, que està pec (Benassal) | E respòs F. draper: pec sots, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 23).
Equivalent en castellà: Zafio | Tosco | Bestia.
Lloc: Benavarre, Benassal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pec, pega 1». Editorial Moll.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
Home ignorant, aturat i totxo.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pec 1», p. 215. Edicions Polígrafa.
Mec, sec.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pec 2», p. 215. Edicions Polígrafa.

Pech

2 fonts, 1839.
Adj. ant. Simple, neci.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pech», p. 300. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. ant. Neci.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pech», p. 423. Impremta de Josep Torner.