M. i f. i adj. Presumit, que li agrada figurar.
Algun, pinturer, enamorat o pretenciós, ix per fi al carrer, Salvador FB 66.
Equivalent en castellà: Pinturero.
Ser pinturer
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.
Pinturer
1 font, 1926.
Pinturero
1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Fins a demà, Pinturero!
Font: E. Vilanova, vol I, p96.
Pintureru
1 font, 1970.
El presumit (argot).