Paremiologia catalana comparada digital

Ser prou

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1977.

Ser prou

2 fonts, 2004.
Ser suficient.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. S», p. 75. Editorial Marfil.
Una llesca de pa amb xocolata és prou per a berenar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 299. Llibres de l'Index, S.A.

Ser prou (gran, llest, fort, etc.)

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Bastarse y sobrarse.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 204. Editorial Pòrtic.

Ser prou com

1 font, 2021.
Expressió amb què es fa referència a l'excepcionalitat d'un fet, o al gest o actitud d'algú si es té en compte la seva forma habitual d'actuar.
«Ia» és prou com s'ha saludat, perquè per un «regulart» no diu mai «re».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 49. La Musca.