Satanàs. Etim.: pres de l'hebreu bíblic «satan», 'enemic'
Si donchs lo satan aquell tant inculpa, Passi cobles 77.
Ser satanàs
16 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Satan
4 fonts, 1839.
Significa «l'enemic» o «el temptador» i prové directament de l'hebreu.
Sinònim: Satanàs.
El dimoni.
S. m. ant. Satanas.
Satanàs
4 fonts, 1926.
Nom del príncep dels àngels rebels. Etim.: pres del llatí bíblic *Satanas* (< hebreu «satan», 'adversari'), mat. sign.
Y'l gran Satanàs tenint ell per guia, Passi cobles 31 | Res no fas sens Sathanàs, Spill 12248 | Liura'm de les mans de aquell Satanàs, Eximplis, i, 222.
Equivalent en castellà: Satanás.
Prové del llatí bíblic.
Sinònim: Satan.
Nom que es dóna al dimoni.
Es diu a (d')una persona molt dolenta i perversa, que es compara amb el príncep dels dimonis.
Satanas
1 font, 1839.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en castellà: Satan.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en castellà: Satanás.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en francès: Satan.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en italià: Satan.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en italià: Satana.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en italià: Satanasso.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en llatí: Satan.
S. m. Nom que comunamènt significa lo enemig comú ó lo dimoni.
Equivalent en llatí: Satanas.