Paremiologia catalana comparada digital

Ser sorneguer

21 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Sorneguer

2 fonts, 1970.
Que s'expressa amb ironia, dissimulant la seva mala intenció.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 364. Editorial Gregal.
El que té calma; el que té sorna.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sorneguer», p. 178. Edicions Polígrafa.

Sornaguèr, ra

1 font, 1839.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en francès: Flegmatique.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en francès: Homme lourd, pesant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en francès: Lent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en italià: Lento.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Lentus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en llatí: Morosus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en italià: Neghittoso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pachon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pachorrudo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pánfilo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Perron.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en italià: Pigro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Plomo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Porra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Roncero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Sapo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en italià: Tardo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Tardon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna de geni pausad y flmemátic. Se usa algunas vegadas com á substantiu.
Equivalent en castellà: Vilordo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sornaguèr, ra», p. 818. Impremta de Josep Torner.