Paremiologia catalana comparada digital

Ser sutano

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Sutà

1 font, 1926.
Nom propi personal imaginari, amb què es designa una persona indeterminada o sense anomenar-le pel seu nom vertader, i sempre en combinació amb «fulà» o «fulano». Etim.: del cast. «zutano», que és d'origen desconegut o molt incert (cf. Corominas DECast).
Parlaré amb fulà i amb sutà, a veure què opinen». «Compra ets electors perque donin es vot an en fulano o sutano, Ignor. 30.
Sinònim: Sutano.
Equivalent en castellà: Zutano.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Sutà». Editorial Moll.

Sutano

1 font, 1926.
Sinònim: V. Sutà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Sutano». Editorial Moll.

Sutano, na

1 font, 1839.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en castellà: Citano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu «sutano».
Equivalent en castellà: Zutano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en francès: Tel.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en italià: Tale.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en llatí: Alter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en llatí: Quidam.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sutano, na», p. 843. Impremta de Josep Torner.

Suteno

1 font, 1926.
Sinònim: V. Sutà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Suteno». Editorial Moll.