S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en llatí: Alter.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en castellà: Citano.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en llatí: Quidam.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en italià: Tale.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu.
Equivalent en francès: Tel.
S. m. y f. Veu inventada pera citar á algú ó suplir son nom cuand se ignora ó no se vol expressar. Especialmènt se usa com á correlatiu de fulano, cuand se parla de dòs ó mès; y parland del primèr se diu «fulano», y parland del segòn y demès se diu «sutano».
Equivalent en castellà: Zutano.