Paremiologia catalana comparada digital

Ser un Barrabàs

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Barrabàs

2 fonts, 1952.
Prenent origen d'aquesta onomatopeia, s'ha format el mot Barrabàs aplicat al vent.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Fresses i sorolls de la natura», p. 43. Anales del Instituto de Lingüística.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.

Barrabás

1 font, 1864.
M. Se pren pel diable, ó per una persona mòlt travessa, aludint á Barrabás insigne nmalfactor.
Equivalent en castellà: Barrabás.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Barrabás», p. 188. Hermanos Espasa, Editores.
M. Se pren pel diable, ó per una persona mòlt travessa, aludint á Barrabás insigne nmalfactor.
Equivalent en llatí: Barabbas, ae.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Barrabás», p. 188. Hermanos Espasa, Editores.