Paremiologia catalana comparada digital

Ser un alarb

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1999.

Alarb

2 fonts, 1999.
Ésser inculte, salvatjot, ferest. (Anar com un alarb: Anar mal vestit).
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Deformació popular d'àrab. Es diu a (d')una persona grossera, salvatge, inculta.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 29. Editorial Trabucaire.

Ésser un alarb

2 fonts, 2000.
Ésser un home inculte, salvatge, ferest.
Equivalent en castellà: Ser un salvaje.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Alarb», p. 15. Enciclopèdia Catalana.
Ésser inculte, salvatge, ferest.
El personatge d'aquesta novel·la és un alarb, ha viscut massa temps lluny de la civilització.
Sinònim: Com un gat vell.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Feréstec». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ser un alarb

1 font, 2024.
És refereix a algú esquiu, gens sociable.
Lloc: Alt Empordà.
Suñer, Roser (2024): «Mots oblidats pels diccionaris - https://www.facebook.com/groups/352005721539688/permalink/24947461264900792/». Facebook.