Paremiologia catalana comparada digital

Ser un balaga

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Balaga

3 fonts, 1926.
M. Dropo, mandra.
Lloc: Sopeira.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Balaga 1». Editorial Moll.
M. Capbuit.
Lloc: Muntanya de Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Balaga 2». Editorial Moll.
Adj. inv. Persona informal, moralment reprovable.
Estàs fet un balaga…
Lloc: Ribagorça - Ll.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «B», p. 22. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Dropo, mandra.
Lloc: Sopeira.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Balaga», p. 21. Edicions Polígrafa.