Paremiologia catalana comparada digital

En anomenar el gos, amanir el bastó

35 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1928.

En anomenar el gos, amanir el bastó

4 fonts, 1976.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que moltes vegades, en parlar d'una persona, es dóna la casualitat que aquesta compareix.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Un poc sàdicament, vol dir que a qui tinga poca inclinació al treball se l'ha de tractar amb mà dura.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 39. Web.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

Parla del llop i amaneix el totxo

3 fonts, 1969.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llop», p. 165. Editorial Millà.
Sinònim: Qui del llop parla el llop li surt.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llop», p. 220. Edicions Polígrafa.
Parlar d'un i arribar de seguida.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 180. Servei Local de Català de Tortosa.

Nomena el gos i prepara el bastó

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 16. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 240. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Parlant del gos, amanix lo bastó

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 130. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 118. Onada Edicions.

Al nomenar al gos, amaniu el bastó

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.

Al nomenar el gos, amaniu el bastó

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 61. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

En nomenar al gos, aparella el bastó

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 98. Editorial Arte y Letras.

En nomenar el gos, amaneix el bastó

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 749», p. 811. Columna Edicions.

En nomenar el gos, amanir el bastó

1 font, 1989.
Sinònim: En nomenar el gos, aparella el bastó.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 149. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

En nomenar el gos, amanix el gaiato

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 277. Editorial Antinea.

En nomenar el gos, amanix la pedra

1 font, 1995.
Font: TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

En nomenar el gos, amanix lo totxo

1 font, 1995.
Font: PR, FX, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

En nomenar el gos, aparella el bastó

1 font, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Sinònim: En nomenar el gos, amanir el bastó.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 149. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Nomena al gos i prepara el bastó

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 111. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Nomena el gos i amanix el bastó

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1808. Publicacions de la Universitat de València.

Nomena el gos i aparella el bastó

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 92. Xàbiga.

Nomenant al gos, para el bastó

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «N», p. 38. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Nomenant el gos (parlant del gos), prepara el bastó

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. N», p. 157. Edicions Víctor.

Parla del gos, i amanix el bastó

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.

Parla del llop i amaneix lo totxo

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 143. Servei Local de Català de Tortosa.

Parlant de gos, amanix la pedra

1 font, 1996.
Lo gaiato.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.

Parlant del gos amaneix lo totxo

1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Parlant del gos, / amanix lo bastó

1 font, 2018.
Aquesta frase es diu quan dues o més persones estan parlant d'algú i, casualment, el veuen passar o arribar, d'improvís, al mateix lloc on són elles. La mateixa expressió la trobem en altres llengües, amb referències al rei, al papa de Roma, al dimoni o al llop.
Sinònim: Parlant del gos, prepara la pedra | Qui del llop parla, el llop li surt.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Parlant del gos, amanix lo bastó», p. 23. Onada Edicions.

Parlant del gos, amanix la pedra

1 font, 1997.
Sinònim: Parlant del gos, amanix lo gaiato.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Parlant del gos, amanix lo gaiato

1 font, 1997.
Sinònim: Parlant del gos, amanix la pedra.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Parlant del gos, amanix lo totxo

1 font, 2010.
Prepara el bastó. Es deia quan mencionaves d'algú i se't presentava de sobte.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Parlant del gos, prepara la pedra

1 font, 2018.
Sinònim: Parlant del gos, / amanix lo bastó | Qui del llop parla, el llop li surt.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Parlant del gos, amanix lo bastó», p. 23. Onada Edicions.