Paremiologia catalana comparada digital

Ser un barbacana

4 recurrències. Primera citació: 1857.

Barbacana

4 fonts, 1857.
Home xerraire i informal.
Lloc: Cerdanya.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barbacana 8». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Barbacana.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre», p. 26. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Xerraire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barbacana m. o f.», p. 44. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona molt xerraire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 35. Editorial Trabucaire.