Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bastaix

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Bastaix

3 fonts, 1926.
M. persona curta d'enteniment, que es deixa comandar dels qui són més vius.
Lloc: Camp de Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bastaix I.3». Editorial Moll.
Ingenu.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bastaix m.», p. 47. Edicions 62.
Groller.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bastaix m.», p. 47. Edicions 62.
Normalment portador, camàlic, del llatí vulgar «bastaxo». Es diu a (d')una persona que exerceix un ofici poc lluït i, per extensió a (d')una persona grollera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 37. Editorial Trabucaire.

Bastaix, -a

1 font, 2022.
Adj. Descortès, poc delicat.
Lloc: Ribagorça.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «B», p. 24. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.

Esser com un bastaixot

1 font, 1984.
Mal garbat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 51. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Un bastaix

1 font, 2012.
De la persona que treballa molt i penosament.
Sinònim: Un regatx.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del treball», p. 70. Brau Edicions.