Paremiologia catalana comparada digital

Ser un blet

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Blet

3 fonts, 1926.
M. Home excessivament delicat o efeminat, que fa blederies.
Equivalent en castellà: Melindroso.
Lloc: Olot, Torelló.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Blet 6». Editorial Moll.
Curt d'enteniment (en l'argot barceloní).
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Blet 7». Editorial Moll.
Beneit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Blet m.», p. 53. Edicions 62.
Marica.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Blet m.», p. 53. Edicions 62.
Llepafils.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Blet m.», p. 53. Edicions 62.
Es diu a (d')un home delicat, i/o beneit, i/o efeminat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 39. Editorial Trabucaire.

Blet!

1 font, 1918.
Blet: bleda. A un qui tinga molta por. De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: La Pinya i Cistella.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.