«Borratxo» és acceptat, però també tenim tot això.
Ser un borratxo
38 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Borratxo
2 fonts, 2023.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Borratxó
1 font, 1839.
Adj. aum. de borratxo.
Equivalent en italià: Beone.
Adj. aum. de borratxo.
Equivalent en francès: Biberon.
Adj. aum. de borratxo.
Equivalent en castellà: Borrachon.
Adj. aum. de borratxo.
Equivalent en italià: Briacone.
Adj. aum. de borratxo.
Equivalent en llatí: Valde ebrins.
Borratxo -a
1 font, 2023.
Que segueix una trajectòria impròpia, impredictible.
—Amb el fred que fa i goita, encara hi ha mosques. —Sí, però aquesta va borratxa... Em sembla que ja està més morta que viva.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Borratxo, xa
1 font, 1839.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Avvinazzato.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Beodo.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Beone.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en francès: Biberon.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Borracho.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Briaco.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Cinciglione.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Cioncatore.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Cuero.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Ebbrio.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Ebrio.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en llatí: Ebrius.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Ebro.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Espita.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Gorgione.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Innebbriato.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en francès: Ivre.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en francès: Ivrogue.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Moscione.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Odre.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Odrina.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Pellejo.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Peneque.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Temulento.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en llatí: Temulentus.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Tracannatore.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Trincone.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Ubbriaco.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en italià: Vinolento.
Adj. Lo qui s'emborratxa. Algunas vegadas se usa també com substantiu.
Equivalent en castellà: Zaque.