Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bujarró

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Bujarró

2 fonts, 1926.
M. ant. Sodomita.
Millor los sequen les orelles | als vils cornuts, | buiarrons tals abatuts, Coll. Dames 442 | Aquest die sentenciaren e cremaren per bujorrons [sic] a lo Navarrico… e un altre mosso, doc. a. 1493 (Ardits, iii, 103).
Equivalent en castellà: Bujarrón.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bujarró 1». Editorial Moll.
M. Polissó, home mal , perversintencionat.
Equivalent en castellà: Picarón, pillo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bujarró 2». Editorial Moll.
Sodomita.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Sodomites i lesbianes», p. 247. Editorial Trabucaire.

Bujarró -ona

1 font, 1997.
Egoista.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bujarró -ona m. i f.», p. 65. Edicions 62.
Sodomita.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bujarró -ona m. i f.», p. 65. Edicions 62.
Persona perversa, mal intencionada.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bujarró -ona m. i f.», p. 65. Edicions 62.

Bujarró, bujarrona

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona perversa, i/o, al masculí, a (d')un sodomita, i/o a (d')un egoista.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 44. Editorial Trabucaire.