Paremiologia catalana comparada digital

Ser un burleta

12 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Burleta

4 fonts, 1839.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en alemany: Spötter -in.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burleta», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en anglès: Mocker, scoffer (m. f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burleta», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en castellà: Burlón -ona.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burleta», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en francès: Moqueur -euse, railleur -euse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Burleta», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
Persona donada a fer burles.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Burleta f.», p. 66. Edicions 62.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en castellà: Fisgon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burlar», p. 331. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en francès: Moqueur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burlar», p. 331. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en italià: Burlatore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burlar», p. 331. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en italià: Sbeffatore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burlar», p. 331. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en llatí: Irrisor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burlar», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Es diu a (d')una persona que sempre es burla dels altres.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 44. Editorial Trabucaire.

Burlèta

1 font, 1907.
Sinònim: Guassón (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. G», p. 71. Baguñá, editor.