M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en alemany: Spötter -in.
Ser un burleta
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Burleta
4 fonts, 1839.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en anglès: Mocker, scoffer (m. f.).
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en castellà: Burlón -ona.
M. i f. Persona que es burla de tot.
Equivalent en francès: Moqueur -euse, railleur -euse.
Persona donada a fer burles.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en castellà: Fisgon.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en francès: Moqueur.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en italià: Burlatore.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en italià: Sbeffatore.
S. com. Lo qui acostuma burlarse.
Equivalent en llatí: Irrisor.
Es diu a (d')una persona que sempre es burla dels altres.
Burlèta
1 font, 1907.
Sinònim: Guassón (cast.).
Ser un burleta
1 font, 1989.
Sinònim: Ser un guasson (incorrecte).
Ser un guasson (incorrecte)
1 font, 1989.
Sinònim: Ser un burleta.