Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cagall

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Cagall

4 fonts, 1926.
Covard, home pusil·lànime.
Si el cagai del nebot tingués sang en les venes, Víct. Cat., Ombr. 95.
Equivalent en castellà: Cagón.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cagall». Editorial Moll.
Però potser és en els significats figurats on els nostres avantpassats foren més creatius a l'hora d'inventar mots d'aquest àmbit. Entre els composts o derivats de cagar, molts són referits a la covardia. Totes aquestes paraules són, segons l'Alcover-Moll, sinònims col·loquials de covard o de pusil·lànime.
Sinònim: Covard.
Font: DCVB.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «Cagadubtes, cagacalces i cagaelàstics: l'escatologia en la llengua - https://www.vilaweb.cat/noticies/cagadubtes-cagacalces-i-cagaelastics-lescatologia-en-la-llengua/». Vilaweb.
Cagacalces.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cagall m. o f.», p. 72. Edicions 62.
Sinònim: Cagacalces | Cagalló.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 47. Editorial Trabucaire.

Cagall fregit

2 fonts, 1990.
Equivalent en francès: Crotte frite.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Crotte frite.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».