Fer sortir.
El mestre a les onze ens ha fets fora (=ens ha fets sortir d'escola).
Lloc: Borges del Camp.
Fer fora
20 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Fer fora
15 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Expulsar.
Expulsar d'un lloc. També fotre fora.
Com que no parava de xerrà, el van fotre fora.
Lloc: Constantí.
Equivalent en castellà: Despedir.
Fer marxar.
Entre tots el van fer fora.
Fer marxar.
Treure, despatxar.
L'han fet fora de la feina.
Loc. v. [LC]. Fer deixar de pertànyer [una persona] a un col·lectiu].
L'han fet fora del club perquè no pagava les quotes.
Loc. v. [LC]. Despatxar 3.
Si arribes tard cada dia, et faran fora de la feina. | Abans de final d'any, faran fora vint treballadors.
Loc. v. [LC]. Fer anar-se'n [una persona] del lloc on és].
L'han fet fora del cine perquè no parava de xerrar.
Tot i tenir els mercenaris als talons, la ciutat és casa meva, no m'agrada que me'n vulguin fer fora.
El van fer fora de l'empresa sense contemplacions.
Lloc: Vic (Osona).
Expulsar.
Sinònim: Treure, escombrar, foragitar, excloure, forallançar, gitar, despatxar, desallotjar.
Foragitar.
Lloc: País Valencià.
Expulsar.
Lloc: País Valencià.
Fer marxar.
Fer fora (algú)
1 font, 2004.
Fer sortir / expulsar, foragitar.
El professor ha fet fora els alumnes de la classe perquè no callaven / L'han fotut fora de l'institut per mal comportament.
Sinònim: Treure (algú) al carrer, fotre (algú) al carrer, fotre (algú) a la porta.
Fer sortir / expulsar, foragitar.
El mestre a les onze ens ha fet fora / L'han fet fora de l'empresa.
Sinònim: Treure (algú) al carrer, fotre (algú) al carrer, fotre (algú) a la porta.
Font: A-M / EC.