Paremiologia catalana comparada digital

Ser un caparret

Caparret

10 fonts, 1967.
Dona frívola, de poc seny.
Sinònim: Cap verd.
Equivalent en castellà: Cabecita loca, casquivana.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Caparret», p. 55. Editorial Pòrtic.
Cap petit.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparret 1», p. 175. Edicions Polígrafa.
Cap de savi.
Lloc: Avinyó.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparret 2», p. 175. Edicions Polígrafa.
Noi de molt talent.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparret 3», p. 175. Edicions Polígrafa.
Persona intel·ligent.
Lloc: La Bisbal.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparret 5», p. 175. Edicions Polígrafa.
Persona aviciada o perduda.
Lloc: La Bisbal.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparret 6», p. 175. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Caparró 1.
Lloc: Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 1.
Cap de savi, de molt talent.
Sinònim: Veg. Caparràs 2.
Lloc: Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 2.
Persona aviciada o perduda.
Lloc: La Bisbal.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 3.
Dona frívola; cap verd.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caparret m.», p. 83. Edicions 62.