Paremiologia catalana comparada digital

Ser un clatellut

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Clatellut

2 fonts, 1864.
Home carregat de preocupacions; beneit; neci.
Sinònim: v. Llanut.
Lloc: La Bisbal.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Clatellut», p. 69. Edicions Polígrafa.
Met. Tonto.
Equivalent en castellà: Necio, estúpido.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Clatellut», p. 368. Hermanos Espasa, Editores.
Met. Tonto.
Equivalent en llatí: Stupidus, stolidus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Clatellut», p. 368. Hermanos Espasa, Editores.

Clatèllud, da

1 font, 1839.
Adj. vulg, Llanud, en lo sentit de tònto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «clatèllud, da», p. 456. Impremta de Josep Torner.

Clatellut o clotellut, -uda

1 font, 1926.
Beneitot, curt d'enteniment.
Són curts de vista, pedantes, clatelluts, ases o llechs, P. Estruch, Tamburiner, IV, 8.
Equivalent en castellà: Orejudo | Torpe.
Lloc: Empordà, Garrotxa, Maresme.
Font: ap. Aguiló Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Clatellut o clotellut, -uda 2». Editorial Moll.