Adj. m. i f. Que crida molt, que fa crits.
Quina criatura més cridanera! | Ets un cridaner.
Equivalent en alemany: Laut.
Ser un cridaner
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.
Cridaner
2 fonts, 1936.
Adj. m. i f. Que crida molt, que fa crits.
Quina criatura més cridanera! | Ets un cridaner.
Equivalent en anglès: Loud-mouthed.
Adj. m. i f. Que crida molt, que fa crits.
Quina criatura més cridanera! | Ets un cridaner.
Equivalent en castellà: Gritón -ona, chillón -ona.
Adj. m. i f. Que crida molt, que fa crits.
Quina criatura més cridanera! | Ets un cridaner.
Equivalent en francès: Braillard -arde, criard -arde, gueulard -arde (fam.).
Baladrer. Que parla cridant. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Cridaner, cridanera
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que crida molt, que té per costum de cridar.
Ser un cridaner
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser baladrero, vocinglero.
Equivalent en castellà: Ser un gritón.