Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cridaner

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Cridaner

1 font, 1936.
Baladrer. Que parla cridant. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cridaner, cridanera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que crida molt, que té per costum de cridar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 62. Editorial Trabucaire.

Ser un cridaner

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser baladrero, vocinglero.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 67. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser un gritón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 67. Editorial Diàfora.