Paremiologia catalana comparada digital

Ser un currutaco

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Currutaco

3 fonts, 1926.
(dial.) Pretendent, festejador.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C», p. 67. Autoedició.
M. Home excessivament donat a vestir segons la moda i a fer-ne ostentació.
Un carret d'ayguadera, y tres currutacos dins, com si s'en anassen a la Madalena, Guinot Capolls 75.
Equivalent en castellà: Currutaco | Petimetre.
Lloc: Barc., Tortosa, Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Currutaco 1». Editorial Moll.
M. Festejador o pretendent d'una dona.
Aqueixa esburnada cada setmana va amb un currutaco diferent.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. C», p. 149. Edicions Salòria.

Currutaca

1 font, 2011.
F. Enamorada, dona estimada.
La Pepa és pla una currutaca ben gopa.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. C», p. 149. Edicions Salòria.

Currutacos

1 font, 2018.
Sinònim: Maromo.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Alguns subjectes i tipologies», p. 243. Editorial Gregal.