M. i f. Qui plora sovint i sense prou motiu.
Ploramicas, plorayre, plorador, Torra Dicc | Si sembla una ploramiques, redéu!, Pous Empord. 111 | Encara que és tossut i ploramiques, Sagarra Comte 124.
Equivalent en castellà: Llorón | Lloramicos.
Algú que plora per no res.
Els ploramiques, per exemple, i tots aquells que alguna vegada bramen, sangloten o somiquen.
Que plora fàcilment sense causa justificada.
D'altres, més ploramiques, ens quedem al llit de seguida que sentim una mica de malestar.
Lloc: Empordà.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
50 Insults mítics d'en Vegeta.
Que es queixa perpètuament de tot, perquè diu que tot li va malament. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Que plora per no res (nen). Té una esponja o una aixeta al clatell. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Sant Andreu de Palomar).
Com diríeu «quejica» en català? Rondinaire no m'acaba de fer el pes…
Equivalent en castellà: Quejica.
Somicar.
Equivalent en castellà: Hacer pucheros.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Llorón.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')una persona que plora per no res.