Paremiologia catalana comparada digital

Ser un desllenguat

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Desllenguat

2 fonts, 1968.
Persona que parla molt brut.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desllenguat 1», p. 107. Edicions Polígrafa.
El que parla malament.
Sinònim: V. Llengut, llengoter.
Lloc: Falset, Llessui, Rosselló.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desllenguat 2», p. 107. Edicions Polígrafa.

Desllenguad, da

1 font, 1839.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en castellà: Deslenguado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en castellà: Lenguaraz.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en italià: Lingua tabana.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en italià: Maldicitore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en francès: Médisant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.
Adj. met. Desvergonyid en lo parlar, mal parlad.
Equivalent en llatí: Procax ore, maledictus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desllenguad, da», p. 687. Impremta de Josep Torner.