Paremiologia catalana comparada digital

Ser un desvergonyit

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Desvergonyit

2 fonts, 1936.
Persona que no té vergonya.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Paraules en desús. D», p. 32. Ajuntament de Bellreguard.
Procaç. Insolent. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un desvergonyit

2 fonts, 1989.
Sinònim: Ser un poca-vergonya, ser un descarat.
Equivalent en castellà: Ser un sinvergüenza.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 197. Editorial Claret.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 64. Edicions Víctor.