M. Persona posseïda del dimoni, i per ext., Persona emportada per una passió tan forta que es manifesta com una mena de bogeria furiosa.
L'egua espaordida pel gesticular d'aquell energumen, Puig Servitud 118.
Equivalent en castellà: Energúmeno.
Ser un energumen
13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.
Energumen
2 fonts, 1926.
Posseït, orat.
Sinònim: v. Endiablat, endemoniat, demoníac.
Energúmen energúmena
1 font, 2025.
M. i f. Persona agitada, emportada, per un entusiasme excessiu, per una viva passió; fanàtic, que tendeix a l'agressivitat.
Parlava un energumen que predicava la fi del món. | Quins energúmens, els seguidors d'aquest equip!
Energúmeno
1 font, 1864.
M. Endemoniat, possehit del dimoni.
Equivalent en castellà: Energúmeno.
M. Endemoniat, possehit del dimoni.
Equivalent en llatí: Energumenus, i.
Energúmeno, na
1 font, 1839.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en castellà: Energúmeno.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en francès: Énergumène.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Arrettizio.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Energumeno.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Invasato.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Possesso.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en llatí: Energumenus.
Ser un energumen
1 font, 2026.
Amb sentit pejoratiu, es tracta d'una persona que actua amb violència o de forma exaltada. La paraula ve del grec 'energoumenos', que en context religiós es va fer servir per referir-se a una persona posseïda per un esperit maligne. Amb el temps, va passar a designar algú exaltat, fora de si o violent.