Paremiologia catalana comparada digital

Ser un energumen

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Energumen

1 font, 1968.
Posseït, orat.
Sinònim: v. Endiablat, endemoniat, demoníac.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Energumen», p. 374. Edicions Polígrafa.

Energúmeno, na

1 font, 1839.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en castellà: Energúmeno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en francès: Énergumène.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Arrettizio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Energumeno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Invasato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en italià: Possesso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.
S. m. y f. La persòna que está poseida del dimoni.
Equivalent en llatí: Energumenus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Energúmeno, na», p. 811. Impremta de Josep Torner.