Paremiologia catalana comparada digital

Ser un escalaborn

Escalaborn

3 fonts, 1926.
M. Xicot o home que s'ha aturat de créixer abans d'hora.
Es un escalaborn i vol fer com els altres! (Llofriu) | Era la figura d'un escalaborn rabassut i curt de cama, Pous Nosa 21.
Equivalent en castellà: Tapón | Mona.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escalaborn 3». Editorial Moll.
M. fig. Home esbojarrat i de mals costums.
Equivalent en castellà: Pendón | perdulario | Perdido.
Lloc: Sta. Col. de Q.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escalaborn 4». Editorial Moll.
El perdulari, disbauxat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escalaborn», p. 143. Edicions Polígrafa.
Ús paròdic de la paremiologia popular en els insults expressats en vocatiu. De: Vayreda, Marià.
Font: La punyalada (1904), p. 51.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 153. Revista Caplletra.