Paremiologia catalana comparada digital

Ser un escambellot

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1968.

Escambellot

2 fonts, 1968.
Dona de mala vida; escandalosa, cridaire, avalotadora.
Lloc: Savallà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escambellot 2», p. 154. Edicions Polígrafa.
De poc seny; esbojarrat, ser un cap verd.
Aquest galifardeu és un escambellot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Escambellot», p. 59. Pagès Editors.

Ser un escambellot

2 fonts, 2011.
Aquesta expressió s'aplica normalment a les dones i significa ser una eixelebrada, una entremaliada.
Vos dir que està acabada, aquella dona? És un escambellot.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Dites populars. Frases fetes», p. 514. Edicions Salòria.
Aquesta expressió s'aplica normalment a les dones i significa ser una eixelebrada, una entremaliada.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 158. Salvat, S.A. de Ediciones.

Escamballot

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona inútil.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.