Paremiologia catalana comparada digital

Ser un escambellot

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.

Escambellot

2 fonts, 1968.
Dona de mala vida; escandalosa, cridaire, avalotadora.
Lloc: Savallà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escambellot 2», p. 154. Edicions Polígrafa.
De poc seny; esbojarrat, ser un cap verd.
Aquest galifardeu és un escambellot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Escambellot», p. 59. Pagès Editors.

Escamballot

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona inútil.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.