Paremiologia catalana comparada digital

Ser un factòtum

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Es lo «factotum»

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Barreja llatina», p. 73. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Factòtum

1 font, 1926.
M. El qui ho fa tot o exerceix gran varietat de ministeris o treballs.
Y que es creu ser el factòtum, Penya Poes. 187.
Equivalent en castellà: Factótum.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Factòtum». Editorial Moll.

Factotum

1 font, 1864.
M. Subjecte que exerceix vários encárrechs, ó'l qui's mescla en tot género de serveys.
Equivalent en castellà: Factotum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Factotum», p. 728. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en llatí: Totum faciens.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Factotum», p. 728. Hermanos Espasa, Editores.