Paremiologia catalana comparada digital

Ser un faranduler

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Faranduler

2 fonts, 1864.
Còmic de la faràndula.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Faranduler 1», p. 40. Edicions Polígrafa.
Xerraire, embrollaire.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Faranduler 2», p. 40. Edicions Polígrafa.
Fatxenda.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Faranduler 3», p. 40. Edicions Polígrafa.
Faramalla, 1.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Faranduler, a», p. 735. Hermanos Espasa, Editores.
M. y f. Qui professava la farándula.
Equivalent en castellà: Farandulero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Faranduler, a», p. 735. Hermanos Espasa, Editores.
M. y f. Qui professava la farándula.
Equivalent en llatí: Comoedum, i.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Faranduler, a», p. 735. Hermanos Espasa, Editores.

Farandulers -eres

1 font, 2024.
Colla de comediants ambulants; persona enganyosa.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. F», p. 103. Autoedició.