Paremiologia catalana comparada digital

Ser un fardo

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Fardo

3 fonts, 1968.
Dona grassa i malforjada.
Hi ha noies grassonetes que estan ben fetes, però n'hi ha que són un fardo.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 77. Autoedició.
Dona grossa i mal garbada.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fardo 2», p. 43. Edicions Polígrafa.
Home gros i mal vestit.
Sinònim: V. Fardatxo.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fardo 3», p. 43. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Fardassa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «F», p. 85. Editorial Trabucaire.

Fardo!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XI, p203.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.