Advèrbis temporals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Encara
Advèrbis temporals.
Adv.
Equivalent en castellà: Aún, Todavía.
Tiempo.
Equivalent en castellà: Aun.
Tiempo.
Equivalent en castellà: Todavía.
Equivalent en llatí: Adhuc, etiam.
Equivalent en castellà: Amas.
Equivalent en castellà: Aun.
Equivalent en castellà: Mas.
Equivalent en castellà: Todavía.
Adverbi.
Diu que encara és massa jove | Encara és aquí, vostè? | Tan gran, i encara el porten a coll (Cat.) | Mig any, i encara encara | Encara que no vulgui (Valls) | Encara que me'n donessin quatre (Palamós).
Les adverbes de temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
// Encara bo que, bon goig que, sort que, encara bon goig que.
Sinònim: Encara rai, encara bo, encara sort, bon goig, més val així.
Equivalent en castellà: Menos mal.
Així mateix.
Sinònim: Demés, endemés, ultra això, a més, a més a més, de més a més, no res menys.
Equivalent en castellà: Además.
Adv. mod. que se usa pera significar la duració ó existencia de alguna cosa en lo estad antecedènt.
Equivalent en llatí: Adhuc.
Adv. mod. que se usa pera significar la duració ó existencia de alguna cosa en lo estad antecedènt.
Equivalent en italià: Ancora.
Adv. mod. que se usa pera significar la duració ó existencia de alguna cosa en lo estad antecedènt.
Equivalent en castellà: Aun.
Adv. mod. que se usa pera significar la duració ó existencia de alguna cosa en lo estad antecedènt.
Equivalent en francès: Encore.
Adv. mod. que se usa pera significar la duració ó existencia de alguna cosa en lo estad antecedènt.
Equivalent en castellà: Todavía.