Paremiologia catalana comparada digital

Ser un favàs

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1968.

Favassa

6 fonts, 1968.
És el cas de «favàs» o «favassa», que és un adjectiu per referir-se a una persona aturada.
Sinònim: Favàs.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre la llengua. Cabassa», p. 46. Cossetània Edicions.
Dona o noia encantades.
Sinònim: V. Fava 4.
Lloc: Borges Blanques, Palamós.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Favassa», p. 61. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Sotte.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Favàs

1 font, 2021.
És el cas de «favàs» o «favassa», que és un adjectiu per referir-se a una persona aturada.
Sinònim: Favassa.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre la llengua. Cabassa», p. 46. Cossetània Edicions.

Favàs, favassa

1 font, 1999.
Augmentatiu de fava en el sentit 2.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «F», p. 86. Editorial Trabucaire.