Paremiologia catalana comparada digital

Ser un fregall

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Fregall

4 fonts, 1968.
Dona mal fardada.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fregall», p. 248. Edicions Polígrafa.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una dona bruta i que es mereix poca consideració. El fregall és en sentit propi allò que serveix per a fregar, o sigui un manyoc d'espart, o de fils d'alumini, o una esponja…
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «F», p. 91. Editorial Trabucaire.

Ésser un fregall

2 fonts, 1933.
Dit d'una persona desvergonyida i mal educada.
Lloc: Guissona, Vinaròs.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «46. Atuells de la cuina i atuells de terrissa. Fregall», p. 215. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Dit d'una persona desvergonyida i mal educada.
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fregall», p. 248. Edicions Polígrafa.

Fregallot

1 font, 1917.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.