Paremiologia catalana comparada digital

Ser un furor

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Es un furor

1 font, 1803.
Loc. fam. ab que s'exprèssa l'excès d'alguna cosa.
Equivalent en castellà: Es un juicio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Furor», p. 396.
Loc. fam. ab que s'exprèssa l'excès d'alguna cosa.
Equivalent en llatí: Mirum est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Furor», p. 396.

Es un furòr

1 font, 1839.
Loc. fam. ab que s'exprèssa lo excès de alguna cosa.
Equivalent en francès: Au plus haut point.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Furòr», p. 1003. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que s'exprèssa lo excès de alguna cosa.
Equivalent en italià: E' un furore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Furòr», p. 1003. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que s'exprèssa lo excès de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Es un juicio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Furòr», p. 1003. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que s'exprèssa lo excès de alguna cosa.
Equivalent en llatí: Mirum est.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Furòr», p. 1003. Impremta de Josep Torner.