Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ganassa

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Ganassa

5 fonts, 1839.
Nom despectiu que es dóna als nois o joves, en el sentit de ridiculitzar-los, quan fan coses pròpies d'infants.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganassa 1», p. 41. Edicions Polígrafa.
Nom que es dóna a un noi molt gran que té fets de criatura.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganassa 2», p. 41. Edicions Polígrafa.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
S. m. Ganapia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganassa», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Ganassó

1 font, 1969.
Aquell que fa accions impròpies de la seva edat o imita els nens.
Sinònim: V. Ganàpia.
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganassó», p. 41. Edicions Polígrafa.

Ganassot

1 font, 2024.
Home o noi gran que fa criaturades.
Lloc: Maldà.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.