Paremiologia catalana comparada digital

Ser un guilopo

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1874.

Guilopo

5 fonts, 1874.
Altres personatges beneitons, sabatots i curts d'enteniment.
Sinònim: Llanut | Orellut | Tòfol | Gusarapa | Traginar molt el morral.
Lloc: Pineda de Mar (Maresme).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Panses, nous i figues són sempre bones amigues», p. 357. Editorial Gregal.
M. en rec. Insult. Ximple o anormal, home toix. Figura en els diccionaris, però és poc usada i no és coneguda.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «G», p. 94. Edicions Baix Empordà.
Mot ofensiu.
Lloc: Burriana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guilopo 1», p. 227. Edicions Polígrafa.
Home de picardia.
Lloc: Castelló de la Plana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guilopo 2», p. 227. Edicions Polígrafa.
Sí, ja has fèt bé... apártat lluny / y no t'acóstis, guilopo, / perque ara sí que, si't topo, / t'esclafo d'un cop de puny.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena II». Manuscrit.

Ésser un guilopo

1 font, 2004.
Estúpid / ésser curt d'enteniment.
No li encarreguis feines gaire importants, perquè és un guilopo i potser no les sabria fer.
Sinònim: Ésser un llonze, curt de gambals, ésser un soca (algú), ésser un totxo (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Estúpid». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Guilopo guilopa

1 font, 2014.
Persona astuta, hàbil, espavilada.
Guilopa com la raboseta de Tírig. Mala guilopa, és més mala que la Xata.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «G», p. 183. Juli Jordà Mulet.

Ser un guilopo

1 font, 1994.
Despert, viu.
Sinònim: Ser un raspalló.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.5.1. Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix», p. 112. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.