Paremiologia catalana comparada digital

Ser un jueu

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Esser un jueu

2 fonts, 1917.
Un escanya-pobres; un tira-cordetes; usurer. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Un avariciós.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Jueu

2 fonts, 1926.
M. i f. fig. Home dolent, especialment l'avar o usurer, el qui no té pietat amb tal de guanyar diners.
Equivalent en castellà: Judío.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Jueu, jueva 2». Editorial Moll.
M. i f. fig. Nen entremaliat.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Jueu, jueva 3». Editorial Moll.
M. i f. Home que fa moltes carusses i gestos de befa o d'insult.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Jueu, jueva 6». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona que és molt avariciosa, a un usurer.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «J», p. 102. Editorial Trabucaire.

Esser un judio

1 font, 1933.
Males entranyes.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 157. Societat Castellonenca de Cultura.