Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llépol

7 recurrències. Primera citació: 1865.

Llépol

5 fonts, 1865.
Persona que té molta tendència a menjar dolços.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Paraules en desús. LL», p. 47. Ajuntament de Bellreguard.
Llaminer.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. L. Llépol», p. 60. Autoedició.
Llepa. Que va al darrera dels Superiors per fer-se ben veure i anar-hi bé. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Llaminer, gotjut.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llépol 1», p. 168. Edicions Polígrafa.
Met. Deshonest.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llépol», p. 89. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. Lleminer.
Equivalent en castellà: Gloton, goloso.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llépol», p. 89. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. Lleminer.
Equivalent en llatí: Liguritor.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llépol», p. 89. Hermanos Espasa, Editores.