Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llépol

2 recurrències. Primera citació: 1936.

Llépol

2 fonts, 1936.
Llepa. Que va al darrera dels Superiors per fer-se ben veure i anar-hi bé. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Llaminer, gotjut.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llépol 1», p. 168. Edicions Polígrafa.