Equivalent en castellà: Amigo de lo ajeno.
Ser un lladre
8 recurrències. Primera citació: 1901.
Lladre
5 fonts, 1901.
M. i f. Persona que roba.
Un lladre de camí ral. | És un lladre de gallines.
Equivalent en alemany: Dieb -in.
M. i f. Persona que roba.
Un lladre de camí ral. | És un lladre de gallines.
Equivalent en anglès: Robber, thief.
M. i f. Persona que roba.
Un lladre de camí ral. | És un lladre de gallines.
Equivalent en castellà: Ladrón -ona.
M. i f. Persona que roba.
Un lladre de camí ral. | És un lladre de gallines.
Equivalent en francès: Voleur -euse.
Lladre, pillo, bonastre, estrafalari, enanat, porc, bacó, aixís te rebantessis. Baralles. Se diu molt. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Lloc: Manresa.
Es diu a (d')una persona que té per ofici, per vici, robar. Del llatí «latro». Un dels pocs mots del català que prové del nominatiu llatí, probablement perquè s'utilitzava com a vocatiu per tal d'insultar.