Paremiologia catalana comparada digital

Ser un lladregot

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Lladregot

5 fonts, 1865.
M. i f. Persona que roba hàbilment, però no en coses grosses.
Assaltant la meva casa d'amagatotis com si fos un lladregot, Pons Com an., 72.
Equivalent en castellà: Ladronzuelo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Lladregot». Editorial Moll.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Lladre que roba poc amb astúcia.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lladregot», p. 115. Edicions Polígrafa.
M. d. Qui róba ab sutilesa.
Equivalent en castellà: Ladronzuelo, gato, ratero, ladroncillo, cortabolsas, garduño.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lladregot», p. 78. Hermanos Espasa, Editores.
M. d. Qui róba ab sutilesa.
Equivalent en llatí: Clepo, clepso, nis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lladregot», p. 78. Hermanos Espasa, Editores.
Es diu a (d')un lladre, en particular del que fa robatoris de poca importància.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 104. Editorial Trabucaire.

Ser un lladregot

1 font, 1968.
Lladre en coses petites.
Equivalent en castellà: Ser un ladronzuelo.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 85. Editorial Claret.