Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llepaire

5 recurrències. Primera citació: 1926.

Llepaire

4 fonts, 1926.
Adulador -a de baix nivell, de baixa estofa.
Sinònim: Llepacrestes.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. L», p. 135. Autoedició.
M. i f. Adulador servil.
Equivalent en castellà: Lamedor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llepaire». Editorial Moll.
Adular.
En Joan és un llepaire amb el professor.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Diversos», p. 64. Curbet CG Edicions.
Adulador. Adular algú per treure'n partit.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 37. Curbet CG Edicions.
Sinònim: Llepaculs.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 107. Editorial Trabucaire.