Paremiologia catalana comparada digital

Parlar amb el nas

27 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Parlar amb el nas

12 fonts, 1926.
Parlar deixant sortir l'aire pel nas, amb timbre nasal.
Sinònim: Parlar de nas | Parlar de cap de nas.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas 1». Editorial Moll.
Parlar deixant sortir contínuament l'aire pel nas.
Veu regullosa axí com si parlava ab les narils, Cauliach Coll., ll, vi, d. 1a, c. 2 | Los sorts les més de les voltes parlen ab lo nas, Albert G., Ques. 91.
Sinònim: Parlar de nas | Parlar de cap de nas.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parlar Loc. b)». Editorial Moll.
Emetre la veu amb ressò nasal / parlar deixant sortir l'aire pel nas, amb timbre nasal.
És molt desagradable sentir algú parlar amb el nas; fa la impressió d'ésser una persona que fingeix.
Sinònim: Parlar de cap de nas.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Parlar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Emetre la veu amb ressó nasal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Emetre la veu amb ressò nasal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Emetre la veu amb ressò nasal.
Esther parla amb el nas; de xicoteta els xiquets se'n reien.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 78. Diputació de Castelló.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas, nassos», p. 278. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 164. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Parlar mentre es deixa sortir pel nas part de l'aire expirat.
Fa una veu com si parlés amb el nas.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «parlar 1». Institut d'Estudis Catalans.
Feia una cantarella tota particular, parlant amb el nas.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.
Deixar sortir part de l'aire expirat, pel nas.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «nas, nassada, nassos», p. 101. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
Emetre la veu amb ressò nasal.
Sinònim: Fer veu gangosa.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 258. Edicions 62.
Parlar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Quan surt la veu pel nas, quan s'està constipat.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Parlar ab èl nas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Ganguear.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 153.
Equivalent en castellà: Hablar por las narices.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 153.
Equivalent en llatí: Gannire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 153.

Parlar ab lo (o pel') nas

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 238. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Parlar ab lo nas

1 font, 1839.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en castellà: Ganguear.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en castellà: Hablar por las narices.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en francès: Nasiller.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en francès: Parler du nez.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en italià: Parlar col naso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar de aquella manèra que ix part del so de la veu per los forads del nas.
Equivalent en llatí: Gannire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nas», p. 285. Impremta de Josep Torner.

Parlar en lo nas

1 font, 2003.
Parlar amb forta nasalitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «N», p. 107. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Deixar eixir part de l'aire respirat pel nas.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 117. Institut d'Estudis del Baix Cinca.