Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mamarratxo

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Mamarratxo

5 fonts, 1926.
M. Persona o cosa grotesca, molt mal feta.
Semblant un mamarratxo, Vilanova Obres, iv, 24.
Equivalent en castellà: Mamarracho.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mamarratxo». Editorial Moll.
Individu mal vestit (malfargat) i deixat, que no té formalitat per ser tractat seriosament.
Sinònim: Palatreco.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 368. Editorial Gregal.
Persona grollera, fatxenda, malvada.
Aquell mamarratxo «pegave» a la seva dona.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Substantius», p. 107. La Musca.
3 de juny de 2022 surt del DIEC. Un terme (castellanisme) que havia acceptat Fabra el 1932.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Repassem amb l'Enric Gomà la riquesa del català per parlar de…». Catalunya Ràdio.
Cau del DIEC 'mamarratxo', però algunes entrades, com 'pregó', 'sèrie' i 'aplicació', recullen les accepcions més actuals.
Ortega, Rudolf (2022): El País «Quadern. Brou de llengua. Ja estirem la cadena - https://cat.elpais.com/cat/2022/06/10/cultura/1654867284_811761.html». Diario El País / El País-Aguilar.

Mamarratxo (cast.)

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona mal feta i grotesca.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 116. Editorial Trabucaire.

Mamarratxos

1 font, 2022.
Lloc: Mondúver.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.