Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mandra

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Mandra

3 fonts, 1936.
Peresós.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
No li agrada gaire el treballar. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Es diu a (d')una persona peresosa, mandrosa, gandula.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 116. Editorial Trabucaire.
El nombre d'insults que reprotxen a una persona que no vol col·laborar així és també extraordinari.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Uns mots preliminars», p. 14. Editorial Trabucaire.

Ésser un mandra

2 fonts, 1988.
El lèxic específic del català oral no formal: ésser gandul -a.
Castellanos i Llorens, Carles (2001): Llengua Nacional, 35 (estiu del 2001), p. 36-40 «Malparlar bé - https://llenguanacional.cat/pdf/LN35_17.pdf», p. 38. Revista Llengua Nacional.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.

Ser un mandra

2 fonts, 1995.
Ballarín i Monset, Josep M.
Ballarín i Monset, Josep M. (1995): Avui «De prop i de lluny. El castanyer i el faig», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
En Joan és un mandra (manda).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Becaines, nyonyes i ensopiments», p. 285. Editorial Gregal.