Paremiologia catalana comparada digital

Ser un matxaca

3 recurrències. Primera citació: 1865.

Matxaca

2 fonts, 1865.
(bar.) [neologisme] Paraula amb certa càrrega d'humiliació, treballador precari. L'evolució encara no ha suposat la supressió «de facto» d'aquesta figura.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. M», p. 143. Autoedició.
M. met. enfadós, importú.
Equivalent en castellà: Machaca, machacon, mazacote, mazo, postema, quebrantahuesos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Matxaca», p. 145. Hermanos Espasa, Editores.
M. met. enfadós, importú.
Equivalent en llatí: Plumbeus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Matxaca», p. 145. Hermanos Espasa, Editores.