Paremiologia catalana comparada digital

Ser (un) maula

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

[Ser un -a] maula

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Enganyar. Ser enganyat -ada», p. 619. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Es un maula

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

És un maula

1 font, 2011.
Sinònim: És un gat.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Astut, caut», p. 162. Eixam Edicions.

Maula

1 font, 1865.
L'astut, enganyós, artificiós.
Equivalent en castellà: Galopin, zanguango, culebron, carlancon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maula», p. 146. Hermanos Espasa, Editores.
Trampós, malpagador.
Equivalent en castellà: Tramposo, maula, maulero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maula», p. 146. Hermanos Espasa, Editores.
L'astut, enganyós, artificiós.
Equivalent en llatí: Callidus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maula», p. 146. Hermanos Espasa, Editores.
Trampós, malpagador.
Equivalent en llatí: Inficiator, is, infidus debitor.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maula», p. 146. Hermanos Espasa, Editores.