Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mingo

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.

Ésser un mingo

3 fonts, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Paraules i modismes (Volum VII), p. 68.
Aplicat a les persones poca cosa i ridícules, que són objecte de burla. En els afers en què intervenen s'emporten la part més pesada i ingrata. Es dóna el nom de 'mingo' a aquells ninots fets de draps plens de palla o encenalls, muntats damunt una bola de plom i sempre s'aguanten drets.
Per extensió s'aplica el nom de 'mingo' a tota cosa prima i poc estable que es fa sostenir dreta.
Ésser, una persona, objecte de burla perquè és ridícula i molt poqueta cosa.

Mingo

1 font, 1997.
Persona de poc caràcter.
Persona maltractada o maniobrada per una altra.
Més que el seu secretari és el seu mingo.
Persona que és tractada sense cap mirament.

Ser un mingo

1 font, 1992.
És un qualificatiu que s'aplica a ses persones amb poca personalitat o de constitució física dèbil. Un mingo és aquell monigot fet de pedaços i ple de palla que a ses fires servia per fer-li punteria tirant-li pilotes o pedres. D'aquí, i per extensió, arrelà aquesta dita.
Sinònim: Ser un minguet | Ser un mingueta.
Lloc: Eivissa.

Ser un minguet

1 font, 1992.
És un qualificatiu que s'aplica a ses persones amb poca personalitat o de constitució física dèbil. Un mingo és aquell monigot fet de pedaços i ple de palla que a ses fires servia per fer-li punteria tirant-li pilotes o pedres. D'aquí, i per extensió, arrelà aquesta dita.
—Deixa'l fer, si no és més que un minguet.
Sinònim: Ser un mingo | Ser un mingueta.
Lloc: Eivissa.

Ser un mingueta

1 font, 1992.
És un qualificatiu que s'aplica a ses persones amb poca personalitat o de constitució física dèbil. Un mingo és aquell monigot fet de pedaços i ple de palla que a ses fires servia per fer-li punteria tirant-li pilotes o pedres. D'aquí, i per extensió, arrelà aquesta dita.
Sinònim: Ser un minguet | Ser un mingo.
Lloc: Eivissa.