Adj. Digne de compassió per la seva desgràcia, i especialment per la seva extrema pobresa.
Alcuns pobres hòmens qui no han mans… e d'altres miserables persones, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 160) | Si aquells seran persones miserables, ço és que no hagen béns, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli).
Equivalent en castellà: Miserable.
Adj. Extraordinàriament gasiu, mesquí.
Lo bastiment en què nos embarcàrem era olandès, y lo capità… protestant, home miserable y avaro, López Rel. 48 | Ala allà, miserable! Per tres o quatre confits se fan curts, Roq. 25.
Equivalent en castellà: Miserable.
Adj. Que mereix el menyspreu pel seu ínfim valor.
Y tot per unes miserables pessetes, Pons Auca 159 | Els miserables brins de brossa seca, Ruyra Parada 36.
Equivalent en castellà: Miserable.
Adj. Menyspreable per la seva vilesa moral.
La pensa, la qual és estada en temps passat baix gitada e aterrada per les falses e miserables gents, Genebreda Cons. 145 | Ans vos dich que és molt miserable de cor qui creu lo contrari, Villena Vita Chr., c. 200.
Equivalent en castellà: Miserable.
Es diu a (d')una persona pobra, i/o gasiva, i/o insignificant i/o vil, menyspreable.